Sua fred pels porus contrets
d’una pell aspra. El vestit de burell li flagel·la l’epidermis i li cou en cada
vena, en cada artèria, com una punxada mesquina i permanent que li corromp
l’absolut del cos amb una insuportable insistència. El múscul cardíac li pesa
al pit en un fibril·lant i agònic compàs que li retrona a la caixa toràcica i
en sent els cops, duríssims, bombejant
sota el costellam. Cansat d’engolir dolor, s’estira en una màrfega gèlida. Si hi
ha finestra no la veu, els ulls contrets. Cecs.
Xiscles al buit i al déu que
no l’escolta.