4 de jul. 2018

UNA DONA




No sóc sinó una dona sola,
la pedra
—que espera sense ser en un banc de plaça—
que un nen agafa amb ràbia i  lllança lluny
cap aquell sòl terrós i veu esquitxos
de pols —ell els percep  focs d’artifici
                                   particulars.
(visions imaginàries d’infant).

Volar un instant...

i caure a l’altra banda d’un capvespre
inèdit vora un mar que m’assereni.