17 d’oct. 2014

Pausa



Ara que és fosc
reculls la calma líquida 
de la tendresa.
Els dits hi juguen tot tenyint de notes
un món, el teu, el meu, sense somriures.
Només un blanc fugaç. Un so de fe.
Un xiuxiueig de temps que amablement s'allunya.

E.J.B.