29 d’abr. 2015

De lluny



Em sé, de lluny, peó en un tauler
d'escacs. Tot viu en un espai concret.
Estimo massa.
La vida escriu un vers...i la fidelitat
blanquíssima l'acull; un cop de sort.
Paraules impossibles.

Aquesta maleïda fera folla:
l'instint tocat de mort.

Un emissor de falsos crits de joia.

Inapel·lables.

Carnassa de desig.

Olor d'axil·la xopa de temor.

Estaca'm, absolut!

Gemega, crida: "besa'm l'èxode"!

Gemecs d'un déu desconegut, opac.
Cansat del cascadeig d'espera.

Fonemes emmotllats al "déja vu"
d'una cançó que presagia  pèrdua.

Femella que es dessagna  enmig del fang.

I el blanc et jutja en el final del joc.

Vençut, dibuixaràs un gest mecànic:

Un bell somriure fals i matusser
de monstre venjatiu que no sap perdre.

EJB




25 d’abr. 2015

Et tinc


No sóc però et tinc tancat en xiuxiuejos purs.
Ben clos en un manat de mots-tendresa, lluny
d'un temps i d'un espai que es van perfer per ser,
des del retorn, l'edat d'una claror secreta.
Ningú no sabrà mai que al fons d'aquell diàleg
vam inventar l'abans, 
el tot,
l'absurd.

I l'ara.

EJB

7 d’abr. 2015

Prometeu

Aphrodite before Zeus. Johann Carl Loth

T'he conegut, desig carnal, de nit,
en una passejada sota llunes
rendides en la calma d'unes llums
inèdites.
Les hores passen i t'enyoro els sons
de la mirada sacra als ulls de Venus.

Som grans. L'edat s'escriu en l'abraçada
i en els petons cansats, rendits,
de dues solituds.

Som velles músiques. 
Som pols de madureses fràgils.

Podràs rendir-te a l'agonia
del temps que no podem recuperar?

Tinc por.
Tinc tanta por que ofreno els ulls al foc
d'aquesta primavera inesperada.

Qui som sinó la veu de la carronya
amanyagant la pell d'un mot inútil?

No sé si els anys són compassius.

M'agradaria ser la verge adolescent
que creu en les promeses de Fortuna.
Llavors tindria mots per honorar
la senzillesa càlida del ser.

Enyoro el so d'aquelles notes
clavades en el son d'un fetus
atent a la caiguda al món.

Els déus, si hi són, seran benèvols?
Podré morir d'amor?
Podré descriure el roig
d'un ego que es dessagna en rius d'ofrenes
per convocar el perdó de Prometeu?

 Seré, abans de ser,  la veritat?

O moriré, com tots,
en la foguera dels desemparats?
 Vomito sang? O és l'alegria

per una mort del fat al joc de Zeus?




EJB







1 d’abr. 2015

Besar-te


Besar-te en una catedral
sense cap mur. Només olor de tu
de mi, de déus callats, inútils,
avergonyits, malalts.

Cansats de ser i de no ser.
EJB, 18/05/14