30 de des. 2014

Inèdit




Callant les notes pugen fràgils
i contundents cap al migdia.
Desbrossen els malsons en aquest ball
de llàgrimes i sang tacant-te d’ara;
silencis aquosos, xops, els rius

s’escriuen en meandres excessius
i a poc a poc
garbelles les llavors d’aquell nocturn
inesperat.
Eixut.
(El miserable).

17 d’oct. 2014

Pausa



Ara que és fosc
reculls la calma líquida 
de la tendresa.
Els dits hi juguen tot tenyint de notes
un món, el teu, el meu, sense somriures.
Només un blanc fugaç. Un so de fe.
Un xiuxiueig de temps que amablement s'allunya.

E.J.B.

12 de set. 2014

Potser no sé estimar

Marie in a Deckchair Reading, Peder Severin Kroyer, 1891.




Viuria al fons de tu si ho proposaves,
si deies "vine amb mi: veurem la vana
sublimitat d'uns verds clavats al marge
d'aquell racó que no existeix".
El vers té això: és un regal de pas,
un tot caçat al vol, si vols; un pols
que pots guanyar només si no tens por.

EJB




8 de set. 2014

Set de setembre

 Cassandra implora la venjança d'Atenea.- Jerome Martin Langlois




Vaig entregar dos versos a la nit

i els va llençar. Lliçó d'humilitat.
Ja no fa mal això, que els anys et fan
més insensible als cops de puny dels déus.



EJ.

7 d’ag. 2014

À peine défigurée

Nusch Éluard

Adieu tristesse
Bonjour tristesse
Tu es inscrite dans les lignes du plafond
Tu es inscrite dans les yeux que j'aime
Tu n'es pas tout à fait la misère
Car les lèvres les plus pauvres te dénoncent
Par un sourire
Bonjour tristesse
Amour des corps aimables
Puissance de l'amour
Dont l'amabilité surgit
Comme un monstre sans corps
Tête désappointée
Tristesse beau visage.


Paul Éluard (1895-1952)



Somni d'una nit d'estiu



Obra de Carl Vilhelm Holsoe.


El fred de Satanàs és, a vegades,
un xoc de foc imaginari.
Tocat de mort, l'amor s'ha diluït
en un racó de nit...i m'he adormit
amb un llibre tristíssim a la falda.


EJB


30 d’abr. 2014

Tornada a casa

Pintura de Lucien Freud.
Un fill em truca al mòbil i em diu que és a la pujada del cementiri: -Vine, mare. Ràpid- diu.
Agafo la bicicleta. No duc sostenidors i vaig amb uns pantalons de xandall blaus i enormes. Un monyo mal fet amb una pinça i res de miralls. Arribo sense alè al camí que duu a la desesperació d'un noi de dinou anys que plora, assegut sobre una gespa salvatge i bruta  amb vistes a un silenci aquós massa a prop del mar per no veure'l.
M'assec al seu costat. Llàgrimes de fill i la meva  mà esquerra acaronant una esquena corbada, enorme.  Li ofereixo kleenex. No dic res. Més tard parla d'una noia i d'un noi que li ha donat el cor. Ella no el vol. Se n'ha anat amb un altre.
Fosqueja. Tinc el braç adolorit, però no dic res. No hi puc fer res. Feliç, però, del seu crit d'auxili. Tornem a casa. A poc a poc. Ja no plorem.
Aquella nit faig l'amor amb un home que em mira els ulls i em diu "t'estimo". Feia temps que no em mirava la mirada. Ha tornat. He tornat? Em fan mal els pits, fa dies. Els noto plens i ferms, com si estiguessin a punt per alletar un infant. Abans de la dutxa miro una dona al gran mirall il·luminat de la cambra de bany: està esplèndida, a punt per a un amant que no té. Somriu als anys que se li han clavat a l'epidermis. Fa cara de salut perquè ha pres el sol i el sol l'ha complagut. Té gana a l'hora de sopar. Té ganes de tot, fa dies.
On és? Com està? Cada dia es desperta al costat del record d'un home gran que viu molt lluny.

E.J.B.

25 d’abr. 2014

Malenconia




Es consumia.
Quedava el mal que fa cremar-te els llavis.
Els ulls, els ulls cansats de veure foc
per tot arreu.
Tan foscos els recorda...ben clavats
en un capçal de llit d’hotel

on va desar la vida, tota nua...

EJB

15 d’abr. 2014

Vertigen


S'agafava a la barana de caoba per no caure llum avall. 
Aquell vertigen deliciós l'empenyia només governada 
per una ingravidesa exacta que li evitava haver de pensar 
què feia, què havia fet, què faria. 
Només ella i una força blana que li sostenia el tot. 
Res. Cap sentiment, cap soroll, cap vida. Cap somni. 
Era allò, morir? Desdibuixar-se en l'olor absoluta del buit?

E.J.

28 de març 2014

Qüestions retòriques




Per què he nascut? Per què la vida cruix
en aquest fang vermell
que regalima mescles d'aquells púrpures
que no valien res abans de ser?

Per què el contorn d'un fil de sang al front
se m'ha desfet en un teixit de llums
que mai no havia vist?
Ha estat la mort un joc? Un jaç tacat

de somnis immadurs? Un impossible?
Qui som? Amants i amics? Els escollits
de la Fortuna? Força clandestina
en un sonet que mai no haurà existit?

On són els morts? On viu l'absent?
On trobarem la carn dels emigrants
en un país tancat en unes golfes
atapeïdes de colors glaçats?

On són aquells jardins escrits
al bell costat d'aquest descans
de blaus immaculats com cels d'estiu?
On vius, noblesa de vellut que ens vetlla?

EJB

23 de gen. 2014

Le temps perdu





J'attends l'averse  d'amour promis,
le pouvoir de patiner sur  le contour
de ton trésor, pouvoir  répondre l'air,
le patronner de la patience des saints.
Pour  tout cela je  fais saigner le coeur
d'un seul prophète qui cherche le temps perdu.

EJB