29 de des. 2013

Fragment




-Què fas, homenet? Què somnies? Què esperes? Tant has oblidat les teves misèries? O ja no et recordes que ets mortal?

Em va mirar silenciós (saps que no m'agrada que llegeixis en veu alta i ho has tornat a fer), amb una aurèola als ulls d'odi familiar, quotidià. Sota aquell blau brut als iris furiosos, el diari del diumenge obert de bat a bat amagant -a manera de mampara- la part inferior de la cara despullada. A l'altra banda de la taula, la meva indiferència somreia.

No sabia qui era Petrarca, ni havia tocat el llom de cap dels llibres que cada quinze dies i des de feia vint anys havia anat posant a les parets del pis, cobertes de prestatges de fusta fosca plens de llibres, llibres i llibres…l’únic motiu per mantenir-se viva.

28 de des. 2013

La porta que vull

Aquarel·la by EJB

 Si jo pogués ser no saber què es cou
darrere dels colors que has inventat...
Què donaria per obrir-me sàvia
al que et commou de mi rere la porta
d'aquest amor que crema sense oxigen?

EJB

25 de nov. 2013

Fe


By EJB



I què voldràs de mi quan el reflex

d'alguna creu s'acosti al crit d'auxili
desfet en un silenci fer de déus
inexistents?


EJB







28 d’oct. 2013

Joc d'asfalt

By EJB

Peces que encaixen en un buit de pedra.
Peces. Paraules entre el gris i el groc
i un tedi fer. La joventut perduda.

Un buit d'asfalt tenyit d'un ocre absurd.
Un trencaclosques fosc com el quitrà.
Metzina disfressada de joc brut.

EJB.

27 de set. 2013

Carpe diem



Com has pogut gaudir del temps present
si et fuig dels dits per ser passat quan dius:
Sóc tan feliç! Voldria aturar el temps,
morir entre els teus braços forts i ser
no-res en un silenci vast, perdut
en una pell que m’ha estimat breument.
Com un bon vi, l’escut et salva l’hora.
Demà tindràs un goig esmicolat
com contrallums de pols en els cristalls.
És el que queda d’un amor incert,

caçat al vol, perquè el necessitaves.

EJB

7 de set. 2013

Nostàlgia

Original d'EJB.

Cruix un record i el cor s'apaga.
És la nostàlgia.
El mapa del passat és un inútil
gemec d'esqueix que no s'adapta al sòl,
escarni del que ja no viu instants
sublims i emmascarats de placidesa.
Morir ja no fa por.

EJB

3 de set. 2013

Albes a la deriva

Foto by EJB

He vist el llop, de cara.
Desafiava les edats de lluny,
com si volgués obrir de bat a bat
els ulls mig encegats d'aquella rata
extasiada per un raig d'amor
il·luminant la seva fam de vida,
tan lluny dels laberints d'obscuritat.
Li he vist els ulls cansats de solitud.
Coberts de morts que el lliguen a les albes.
Tacats d'enyorament per la feblesa,
desencisats per una flama fosca,
fugaç, cremant l'oblit de tants errors
fendint els iris, farts de veure blaus
idolatrant un mar que ja no el mou.
Desobeint l'instint li cou la sal
d'alguna llàgrima perduda al mapa
ja masegat, inútil, del futur.
I no ho entén: ha après a viure sol.
No espera res.

E.J. 
Setembre 2013.

27 de jul. 2013

El mar

by EJB
Clavada al sòl suporto contrallums,
esperes, intempèries.
No puc fugir de l'ombra ni de tu,

el miserable.

E.J.

12 de juny 2013

Fortuna

Rubens
Mires enrere i caus en el gran drama
de la foscor definitiva. Plores,
potser per dir-te: Déu, no saps ser l'home
valent que s'abandona al pler del tot,
de la mirada al cor d'una finestra.

EJB

31 de maig 2013

Uns versos de Baudelaire




Et c'est depuis ce temps que, pareil aux prophètes,
j'aime si tendrement le désert et la mer;
que je ris dans les deuils et pleure dans les fêtes,
et trouve un goût suave au vin le plus amer;
que je prends très-souvent les faits pour des mensonges,
et que, les yeux au ciel, je tombe dans les trous.
Mais la Voix me console et dit: "Garde tes songes;
les sages n'en ont pas aussi beaux que les fous!".

Charles Baudelaire, final del poema "La voix".

12 d’abr. 2013

Dues solituds

Original d'EJ

Ens esperem.
Som massa fràgils
per emergir d'un fons
on hem après a viure sense somnis.

EJ

3 d’abr. 2013

Amor fal·laç

Felix Vallotton, 1865-1925)



Bufetejar l'amor, si pogués fer-ho,
seria un cop de geni agraït.
Amor no està per hòsties ni paraules
sinó per sexes furiosos, sexes
dolcíssims, sexes fàcils, tots efímers
com pols d'orgasme esgarrapant el temps,
estoquejant carronya d'il·lusions.

E.J.B.

27 de març 2013

Suïcidi




No m'espereu a taula, que els idiotes

m'eixugaran la sang dels meus canells ja inútils.
Perquè seré de fang al sotabosc dels genis
i des d'allí no enyoraré cap vida.

EJB

13 de març 2013

Odis

Foto by EJB



Engarjolar el diluvi de les llunes
en una dignitat reconvertida
en vers: aquesta veritat fa mal.

Un arsenal de mots blasfems en cautiveri,
en un taüt que acull déus putrefactes.

Així podran els àngels fer conxorxes,

entre cruixit de trencadissa d'odis,
descarregant crepuscles prodigiosos.

E.J.

5 de febr. 2013

Fruits

Paul Cézanne, Nature morte


Sóc bèstia de natures mortes; l'aire,
des de la finestra,
m'empeny més cap endins, encara.
Al fons d'aquestes ombres de Cézanne
només puc contemplar el color del buit.

EJ

10 de gen. 2013

Servitud

Foto: E. Juncà


El tall era profund i net.
Regalimava un fil espès, vermell
sobre la pell del pit, i cos avall
s'anava dibuixant la silueta
d'un pànic rigorós, imponderable.
Encadenada a la fragilitat
i a la penombra franca del naufragi,
vaig veure el llibre obert a la tauleta.

Que trist és veure un llibre abandonat!

E.J.






Article d'ahir a El Punt Avui

3 de gen. 2013

Nit

Foto: EJ


Qui tem la nit, els llops, la queixalada

fugaç de les estrelles vetllant notes?


EJ

La solitud



La solitud: la còmplice; l'escut;
la llum; l'obscuritat. No la trenqueu
si la podeu bastir d'esplendidesa.

E.J.

Les phares (fragment)




Rembrandt, triste hôpital tout rempli de murmures,

Et d’un grand crucifix décoré seulement,
Où la prière en pleurs s’exhale des ordures,
Et d’un rayon d’hiver traversé brusquement ;


Charles Baudelaire, Les phares.


Res




Oblida'm. Destrueix tots els records
i els nus i els freds que han conjugat l'amor

en un sever crescendo d'agonia.

EJ