30 de març 2015

Memòria

Vilhelm Hammershoi (1864-1916)

T'enyoro el gust de l'escalfor, Desig.
On vius,

Amor, que reflecteixes impossibles
en un mirall de certituds trencades?

T'enyoro els ulls cansats de veure grisos.
No sé qui ets.

Hi ha vida rere els blaus de la paraula?

On ets, imaginat abans
del vers que escric per seduir-te?

(La fam de besos creix; el matrimoni
va ser un oracle fals, un jaç incòmode).

M'agradaria de morir dormint
entre els teus braços. Dius... que ja no creus

en el romanticisme
d'aquell dinou d'ofecs retrògrads.

Estimo els anys que no hem viscut
immersos en un roig immaculat.

El fi ja no commou el gest.
Encara crec, però,

en el sabor adolescent d'aquell
primer petó.

L'has oblidat en la foscor
d'aquest present que t'avorreix?

Segur que no.

Conec la cara amarga  del present.

El temps i la memòria
no són sinó el consol d'aquell record

clavat en les esquerdes dels teus llavis.

EJB.








26 de març 2015

Xusma

By  Grant Wood

No som vulgars
poetes revivint les vides fosques
d'aquesta xusma vil que no sap res
de la grandesa de l'amor.

Som diferents, com tots.
Dos éssers reflectits en un mirall
inèdit
a la recerca de belleses vastes
i amors indescriptibles.

Un privilegi.

Tots els amants som crits desesperats
als déus que mai no són al seu altar.
Figures soterrades en un tedi
rapaç. Cadàvers.


Qui som sinó la seu d'una elegia al fàstic 
d'aquesta catedral de mites i absoluts
inversemblants?

EJB.

13 de març 2015

Aigües tranquil·les

By EJB

No seré mai la dona que somnies:
atenta als teus desitjos d'home sol,
poruc, fidel, pendent del mascle Fal·lus.
Et veus submís en el silenci d'Eros:
no creus en el poder de la mirada
i et veus vençut pels anys, pel pas del temps
que tems perquè la vida mai no és justa.
I vas errat, perquè el que veus no diu
la veritat.

Llegeix.  Despulla les paraules-vers.
I creu en mi. No neguis els desitjos.
Aprèn a reposar en els cants
d'aquesta dona rara que t'estima
de lluny, tots els reflexos de l'edat.
I fes-te gran, de cop, amb crits i fúria.
I cau, feliç, en els inferns benèvols
del teu present: no són més crus que el dol
per una mort d'amor que no t'és digna.

EJB






9 de març 2015

Presagi

By EJB.

Arribarà l'hivern i els teus silencis
tindran un regust acre de sang presa.
No tinguis pressa, cor. Vindran els blaus
per escalfar-te el gris d'aquests reflexos.

Oblida't dels cretins, somnia temps!
Les notes sorgiran a quatre mans
sense haver vist la partitura d'Eros.

No tinguis por del que no saps.

No creguis en els déus
ni en els absurds que t'amenacen l'alba.

Hi ha algú que pensa en tu a la cantonada
d'aquests carrers cansats de veure't sol.


EJB