11 de febr. 2012

Gossos



Flairo els calfreds dels gossos que s’amaguen.
El vent alberga els bafs i de biaix
els bat el glaç que avança des del nord.
Els vidres entelats de les finestres
embalumats d’absència i desempar
exalten els mil grisos de l’alfalt
d’aquest carrer desert, estret, humit.
Deixalles de cartró que els humilien,
trossos de llar estoquejats d’oblit. 

NU

E.J.


Mira't.
Engoleix-te.
Què veus
que no hagis vist mai?
L'edat t'ha dut tots els paisatges.
No queda res.
La solitud, potser.
La solitud i un nu
que es va desdibuixant
en el silenci
d'un capvespre d'hivern.

                               E. Juncà