30 de maig 2012
Fragment
Li
agradava la bellesa. La de les paraules. La dels instants efímers. La de les
mirades. La dels sons, les olors. La bellesa dels silencis, d’algunes músiques.
Es nodria de tot el que li donava plaer, i s’hi gronxava per sobreviure en el
microcosmos de la seva intimitat. La seva solitud era un temple íntim i magnífic
de joies quotidianes ad usum proprium,
i quan sortia al carrer, amb pantalons de pana, camisa de cotó, jersei de llana
i mocasins de pell, es posava les mans -sempre fredes- a les butxaques de l’abric
que el cobria fins als genolls i i caminava amb el cap baix, com si busqués
alguna moral perduda en l’asfalt gris i humit dels carrers d’una Girona també
extraviada enmig de la boira nocturna.
23 de maig 2012
Fidelitatem
L’instint
t’empeny i et perds de cop
en un concert de clarobscurs
incerts.
L’amor se’t nega en un ofec
constant
E.Juncà
14 de maig 2012
Despertar
La llum fereix el
buit, no hi ha ningú al carrer.
Res no trencarà
el gest. Tanquem els ulls. Tinc son.
Després direm al
món que el tast ha estat inútil
perquè la
partitura dels cossos nus i xops
no tindrà mai el
so ni la policromia
d’un xiuxiueig d’amor
sota els llençols.
E. Juncà
12 de maig 2012
11 de maig 2012
6 de maig 2012
Urbanitat
Un desconcert de grisos desolats
descabdellava fils d’imatges brèvoles.
Els records,
en vapors fantasmagòrics –punyents-
jugaven a trobar-se en un desordre
evanescent i vanitós.
Cel a la recerca de cels
en una quietud procaç,
sense estrelles, sense blaus
amenaçant l’iris.
Somnis desfets.
Urbanitat
en la ciutat més fera.
E. Juncà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)