19 de juny 2015

La solitud del nu.

Es consumia.
Quedava el mal que fa cremar-te els llavis.
Els ulls, els ulls cansats de veure foc
per tot arreu.
Tan foscos els recorda...ben clavats
en un capçal de llit d’hotel

on va desar la vida, tota nua...

9 de juny 2015

Je voudrai



Je voudrai écrire sans dégoût
ma blessure sur votre âme
pour qu'on peut, ensemble,
nager 
dans la beauté du rouge sanglant
jusqu'à la fin de la mort.

EJB

3 de juny 2015

Casa



He arribat a la casa estranya. No era la teva, aquella en què totes les llums són enceses dia i nit.  Hi he entrat disposada a ser l'escarràs amable i eficient que desemmelangia tots els desordres quotidians amb la serenor de la més eficient de les voluntats.
Ho faig tan bé! Fa tants anys que sóc l'artífex d'aquesta partitura inacabada i la interpreto amb un  virtuosisme tan indiscutible! Però avui estic cansada. Fa massa segles que lluito contra el masec dels carronyaires.  Vull desembarcar. Ser un esborrany, només, un esbós del que hauria d'haver estat: la galivança de la sublimitat per a un sol espectador. Florència és només una ciutat. Carrers per a una gentada que creu en les arquitectures laxes. Tot és escàs. Insuficient. Totes les clarors que percebo -sempre de lluny- acaben esventrades per la desconsideració. 
Fa mal saber que perds totes les passes en un  circuit tancat on tot el que t'acull és un gemec de solituds que s'enretiren.

EJB

14 de maig 2015

Verds




Et vull.

Aquesta aroma d'exclusivitat.

Aquesta fam de tu.
El sexe, la paraula i els silencis.
Et vull per mi sagaç, perfecte enmig
d'un absolut constant, insuportable.
Et vull l'inici i el final
-inacabats tots dos- de la puresa.

EJB

7 de maig 2015

Primera lliçó


Em feien nosa.
La mare em cosia un parell d’esquellerincs a les sabatilles  vermelles perquè em perdien per casa. Devia decidir de descalçar-me per no haver de suportar aquella nota constant que m’eixordava si em movia.  El silenci era una corona de llorer; m’hi rebolcava com una bèstia ferida en un bassal de fang  de fageda  de novembre.

(Ara sé que els talls no van ser imaginats i encara couen).

No suportava de dur sabates.  Me les treia furiosa  i fugia no gaire lluny de tots. I odiava.
Era molt petita.

Pati de la guarderia.  Aquella maleïda nosa. Una bruixa em va ficar les mans dins les botines de pell i me les va collar als canells ben fort. Vaig romandre cent anys, noranta-nou hores i mil disset minuts lluitant per treure-me-les.


Algú em devia alliberar.
Mai més no he tocat de peus a terra si estic descalça.

EJB

29 d’abr. 2015

De lluny



Em sé, de lluny, peó en un tauler
d'escacs. Tot viu en un espai concret.
Estimo massa.
La vida escriu un vers...i la fidelitat
blanquíssima l'acull; un cop de sort.
Paraules impossibles.

Aquesta maleïda fera folla:
l'instint tocat de mort.

Un emissor de falsos crits de joia.

Inapel·lables.

Carnassa de desig.

Olor d'axil·la xopa de temor.

Estaca'm, absolut!

Gemega, crida: "besa'm l'èxode"!

Gemecs d'un déu desconegut, opac.
Cansat del cascadeig d'espera.

Fonemes emmotllats al "déja vu"
d'una cançó que presagia  pèrdua.

Femella que es dessagna  enmig del fang.

I el blanc et jutja en el final del joc.

Vençut, dibuixaràs un gest mecànic:

Un bell somriure fals i matusser
de monstre venjatiu que no sap perdre.

EJB




25 d’abr. 2015

Et tinc


No sóc però et tinc tancat en xiuxiuejos purs.
Ben clos en un manat de mots-tendresa, lluny
d'un temps i d'un espai que es van perfer per ser,
des del retorn, l'edat d'una claror secreta.
Ningú no sabrà mai que al fons d'aquell diàleg
vam inventar l'abans, 
el tot,
l'absurd.

I l'ara.

EJB