27 d’abr. 2012

23 d’abr. 2012

El silenci que escolto quan no em mires

Edward Hopper, Room in New York




M’he convertit en l’hoste del rellent de la nit,
en un braçal que empara tots els meandres, totes
les incerteses, tots els crits de por del tedi.
M’amaren des de dins, com una xafogor
embalsamada amb cura en una sang glaçada
que s’atorrenta, lassa, al sotabosc del temps

executant minuts sense misericòrdia.


E. Juncà

21 d’abr. 2012

L’amor heroic


Hopper, Habitació.

Sua fred pels porus contrets d’una pell aspra. El vestit de burell li flagel·la l’epidermis i li cou en cada vena, en cada artèria, com una punxada mesquina i permanent que li corromp l’absolut del cos amb una insuportable insistència. El múscul cardíac li pesa al pit en un fibril·lant i agònic compàs que li retrona a la caixa toràcica i en sent els cops, duríssims,  bombejant sota el costellam. Cansat d’engolir dolor, s’estira en una màrfega gèlida. Si hi ha finestra no la veu, els ulls contrets. Cecs.

Xiscles al buit i al déu que no l’escolta.

EJuncà

6 d’abr. 2012

Fòssils (inèdit)

Trencadís. Segles
alliberant les notes.
Original: E. Juncà
Com partitures.

Arrabassades
a les ciutats del límit.
Notes ocultes.

Les que remouen
fòssils d’adagios closos
en illes d’Eros.

Música d’ira.
Cremant els llums. Les llunes.
L’orc de l’adúlter…?

La flegmasia
repugnant d’Apol·lo
abraçant l’aura…

Desarrelada.
Fòssil de somnis. Fal·lus
cruixint de tedi.

De la fugida
cap a escorrancs de semen
xopant les pedres.

Desallotjades
d’un cep i malferides
abans del càstig.

I les enxarxa.
Pols de paraules. Noves
heroiques. Mites.

L’amant i el setge
deshonorant meandres
sense silenci.

Èglogues d’iris
custodiant les ombres
d’un gris de culpa.

Qui jutja els ambres?
Qui els tem? Potser crepuscles
constel·lats d’ira?

I s’abalancen
els cossos nus a l’alba.
Desesperança.

Qui ens arrossega?
Digues, un fil de seda?
D’acer? Som dignes…

D’abatre els fòssils
de les sonates d’aigua
fregant les heures?

Què ens abandona
si el cel s’ha clos en grisos
armats d’auxili?

Pols de paraula.
I el temps s’escriu als llavis…
(el miserable!).

E.J.