6 d’abr. 2012

Fòssils (inèdit)

Trencadís. Segles
alliberant les notes.
Original: E. Juncà
Com partitures.

Arrabassades
a les ciutats del límit.
Notes ocultes.

Les que remouen
fòssils d’adagios closos
en illes d’Eros.

Música d’ira.
Cremant els llums. Les llunes.
L’orc de l’adúlter…?

La flegmasia
repugnant d’Apol·lo
abraçant l’aura…

Desarrelada.
Fòssil de somnis. Fal·lus
cruixint de tedi.

De la fugida
cap a escorrancs de semen
xopant les pedres.

Desallotjades
d’un cep i malferides
abans del càstig.

I les enxarxa.
Pols de paraules. Noves
heroiques. Mites.

L’amant i el setge
deshonorant meandres
sense silenci.

Èglogues d’iris
custodiant les ombres
d’un gris de culpa.

Qui jutja els ambres?
Qui els tem? Potser crepuscles
constel·lats d’ira?

I s’abalancen
els cossos nus a l’alba.
Desesperança.

Qui ens arrossega?
Digues, un fil de seda?
D’acer? Som dignes…

D’abatre els fòssils
de les sonates d’aigua
fregant les heures?

Què ens abandona
si el cel s’ha clos en grisos
armats d’auxili?

Pols de paraula.
I el temps s’escriu als llavis…
(el miserable!).

E.J.