 |
| Edward Hopper, Room in New York |
M’he convertit en l’hoste del
rellent de la nit,
en un braçal que empara tots
els meandres, totes
les incerteses, tots els
crits de por del tedi.
M’amaren des de dins, com una
xafogor
embalsamada amb cura en una
sang glaçada
que s’atorrenta, lassa, al
sotabosc del temps
executant minuts sense
misericòrdia.
E. Juncà
