10 de des. 2011

SETEMBRE

Foto: E. J.


Perfecta enmig del mar la vela blanca
s'allunya cap als somnis de Penèlope.
Es va desdibuixant en un oblit
devastador.
Llences a l'aigua un full ple de paraules.
Segurament plorant alguna pèrdua,
un déu bonàs destil·larà els teus mots.
Alçant la copa,
no dius adéu al dia que se'n va
bellíssim sota un cel vestit de pluja.

E. Juncà

6 de des. 2011

CONFESSION

Pintura: Elisabet Juncà

Votre humilité demantèle ma jalousie,
votre tristesse est un rêve attendrissant.
Je me livre à votre solitude brûlante
et sans pitié mon âme vous emprisonne.

Au point du jour, le chagrin vous guillotine le coeur.
Ma croisade, alors, est d’écrire un vers sublime
pour adoucir le tourment qui vous bâillonne.

Quel soulagement si la clarté des mots
s’envole jusqu’à l’oubli de mon adieu fugace!

Elisabet Juncà
(Recitat al Festival de Poesia de Girona, 2004)