 |
| By Fulchran-Jean Harriet, Oedipus at Colonus Com si es trenquessin les estrelles, nits
que us oblideu de mi, de la tendresa:
de què em culpeu? De resignar-me a ser
només un pensament desobeint
les lleis desassenyades de Creont?
Els déus en saben; l’home pot errar;
Caront m’acollirà sense moneda.
Per justa tindré por -orgull covard-
i quan els ulls es tanquin finalment
voldreu recuperar la llum dels astres.
Hi ha massa sang, però, oh nits obscures!
E. Juncà
|
Una música per acompanyar, de Serge Mühle.
