29 d’abr. 2015

De lluny



Em sé, de lluny, peó en un tauler
d'escacs. Tot viu en un espai concret.
Estimo massa.
La vida escriu un vers...i la fidelitat
blanquíssima l'acull; un cop de sort.
Paraules impossibles.

Aquesta maleïda fera folla:
l'instint tocat de mort.

Un emissor de falsos crits de joia.

Inapel·lables.

Carnassa de desig.

Olor d'axil·la xopa de temor.

Estaca'm, absolut!

Gemega, crida: "besa'm l'èxode"!

Gemecs d'un déu desconegut, opac.
Cansat del cascadeig d'espera.

Fonemes emmotllats al "déja vu"
d'una cançó que presagia  pèrdua.

Femella que es dessagna  enmig del fang.

I el blanc et jutja en el final del joc.

Vençut, dibuixaràs un gest mecànic:

Un bell somriure fals i matusser
de monstre venjatiu que no sap perdre.

EJB