El vent es clava en grisos d'unes notes
d'aquesta solitud que no et veu trista.
No creus que la bellesa sigui rara:
potser perquè la duus en cada tall
de bisturí del metge compassiu
que encara es mou amb la delicadesa
de la fidelitat
al jurament d'Hipòcrates.
Segur que el manuscrit d'un primer glop
d'amor d'estiu li cou en la memòria:
de què vivim, companys, sinó d'un bes
que vam deixar en els llavis dels quinze anys?
EJB
