15 d’abr. 2014

Vertigen


S'agafava a la barana de caoba per no caure llum avall. 
Aquell vertigen deliciós l'empenyia només governada 
per una ingravidesa exacta que li evitava haver de pensar 
què feia, què havia fet, què faria. 
Només ella i una força blana que li sostenia el tot. 
Res. Cap sentiment, cap soroll, cap vida. Cap somni. 
Era allò, morir? Desdibuixar-se en l'olor absoluta del buit?

E.J.