Un text de Jordi Galves

Decàleg per llegir Foix

         Perquè a vostè no li passi com al censor franquista, el qual, davant de Les irreals omegues de Foix, va haver d’admetre que no havia entès res de res —tot i que es pensava que sabia bé el català—, vet aquí un decàleg d’ajuda.

1. Foix escriu premeditadament de manera fosca. No és que vostè no ho entengui. És que, moltes vegades, el poeta ha fet tot el possible per amagar-ne el sentit.

2. Prengui-s’ho amb calma, relaxi’s i passi-s’ho bé. Són com uns mots encreuats, un joc de paraules, gaudeixi’n. Si se les aprèn totes, el català viurà fort i opulent mentre vostè visqui.

3. No és veritat que Foix escrigui en català medieval. Totes les paraules que fa servir són al diccionari Fabra. Tanmateix, els verbs els conjuga a la manera dels mallorquins. “Cerc llum en el son”, per exemple, vol dir “cerco”, és clar.

4. La poesia de Foix és d’avantguarda. Algunes de les expressions fosques són referències eròtiques, com per exemple:

“...i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera;

amb una agulla saquera

mato el monstre que no dic...”

         Alerta amb les imatges fàl·liques i bona cacera.

         5. No el llegeixi, reciti’l. Encara que no l’entengui, com passa amb les cançons dels Beatles. No hi ha un català més festiu que el de Foix. Provi-ho amb això:

         “...sona que tunc tan tunc que tocaràs,

         vénen de lluny, sense brida ni sella,

         com qui torna i se’n va i esquiva el mas.

         De tres pastors pataus seguia el pas...”

6. El sentit és amagat, però hi és. El discurs està esmicolat, és fragmentari com en un puzzle. No és un joc buit sinó un misteri que s’ha de resoldre. Com en la vida, en la literatura de Foix, les coses no són gens clares fins que es descobreixen, fins que s’estudien bé.

7. Vagi a pams i no es precipiti. Si amb l’ajut del diccionari no entén alguna cosa continuï endavant, no s’aturi, llegeixi, endavant o endarrere, però no s’aturi. Els passatges foscos són molestos però pocs, sempre són els mateixos i es van repetint.

8. Llegeixi comparant textos. Per comparació ho entendrà tot. Els llibres en vers i prosa de Foix repeteixen sense parar els motius, com en una simfonia barroca.

9. És un poeta obsessiu, com Ausias Marc. Culte i amb mil cares com Borges o Pessoa. Aquests dos punts de referència l’ajudaran. Afegeixi Mallarmé, si cal.

10. És una poesia avantguardista i sorprenent. Les seves imatges, dures i espectaculars, fan referència tan aviat al món real com al dels somnis i al de la literatura, a la ficció.

[Publicat a La Vanguardia el 26 de maig de 2000. Traduït i amb esmenes]




Vegeu també L'aventura de J.V Foix sobre l'edició d'Obres Completes de Jordi Cornudella:
http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2012/01/laventura-de-jv-foix.html

Sobre el llibre Telegrames de J.V, Foix:
http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2012/01/decaleg-per-llegir-foix.html

Sobre el llibre Escenificació de cinc poemes de J.V, Foix:
http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2011/07/foix-poesia-sense-innocencia.html