El contrallum d’un fanal de
ferro negre apagat, esperant la nit pacientment i erecte en una cantonada de
ciutat. L’ignoren els transeünts que filen cap a la seva quotidianitat
dibuixant un meandre per no fregar el seu fred immòbil, inanimat.
Però hi ha algú que l’està
mirant des d’una finestra. No li arriba la música que escolta aquella figura,
també sola, que l’escruta des d’una
cambra amb l’admiració del qui contempla una escultura.
Hi ha en els seus ulls,
també, un traç d’espera.
E. Juncà