28 de jul. 2012

Terra erma II




El contrallum d’un fanal de ferro negre apagat, esperant la nit pacientment i erecte en una cantonada de ciutat. L’ignoren els transeünts que filen cap a la seva quotidianitat dibuixant un meandre per no fregar el seu fred immòbil, inanimat.
Però hi ha algú que l’està mirant des d’una finestra. No li arriba la música que escolta aquella figura, també sola,  que l’escruta des d’una cambra amb l’admiració del qui contempla una escultura.
Hi ha en els seus ulls, també, un traç d’espera.

E. Juncà