Un raig de sol
immens ens ha mostrat les ombres.
La llum fereix el
buit, no hi ha ningú al carrer.
Res no trencarà
el gest. Tanquem els ulls. Tinc son.
Després direm al
món que el tast ha estat inútil
perquè la
partitura dels cossos nus i xops
no tindrà mai el
so ni la policromia
d’un xiuxiueig d’amor
sota els llençols.
E. Juncà
