 |
| Hopper, Habitació. |
Sua fred pels porus contrets
d’una pell aspra. El vestit de burell li flagel·la l’epidermis i li cou en cada
vena, en cada artèria, com una punxada mesquina i permanent que li corromp l’absolut
del cos amb una insuportable insistència. El múscul cardíac li pesa al pit en
un fibril·lant i agònic compàs que li retrona a la caixa toràcica i en sent els
cops, duríssims, bombejant sota el
costellam. Cansat d’engolir dolor, s’estira en una màrfega gèlida. Si hi ha
finestra no la veu, els ulls contrets. Cecs.
Xiscles al buit i al déu que
no l’escolta.
EJuncà
