Foto EJB |
I deies que l'amor era impossible.
La por de perdre el nord, de no saber
clavar els colors dels astres en les pedres
que t'han parat els cops; i tems el temps,
la llibertat i els crits que no s'oculten.
Només els àngels tenen llum de pluja
i estrelles als camins que sobrevolen,
no la paraula que et constreny el foc
per dir-te que estem sols: això no escalfa.
No tinc la clau sinó de la tempesta,
dels llamps, dels trons, del clam de la natura.
Amor vol els batecs de l'altra al pit,
i rebolcar-se en la grandesa d'ésser.
Ara i aquí t'enyoro així, mirant
el teu demà reclòs en una cambra,
el teu desig i el meu en el silenci
d'aquell abans tan ple de pols de somnis.
I deies que l'amor era impossible?
E.J.B.
E.J.B.