Fragment

By EJB

Aquest matí els carrers han engolit tots els grisos de la banalitat. No temo el temps ni la mort ni l'amor. Ahir, havent dinat, mirava la lluïssor d’un paisatge i al fons, els vermells i els ocres, com espectres d'un  hivern imminent,  m’amenaçaven. Hi havia un petit exèrcit de gavines reflectint el seu trànsit pel no-res i vaig paladejar sense vanitat la bellesa d'aquella estúpida quietud. Potser les fotos que en vaig fer ho expliquen millor que les paraules, però no sé si les guardo. Ara penso que et tinc a tanta distància com aquell insult que no fa ni vint-i-quatre hores amenaçava la meva malenconia sense cap gest de commiseració. La franquesa del mar és com la teva. Es deixa admirar, però no pal·lia la miserable ganivetada del desig.

Ha canviat alguna cosa? Aquest teu aïllament té a veure amb mi? Sóc part d'aquest tot de què et vols distanciar? Tinc dret a fer-te aquestes preguntes? Et vaig veure marxar, fosca amunt, i et vaig intuir  amb ganes de poder fugir d'un dia llarg i pesant. Jo em vaig quedar una estona allà, immòbil, veient tres figures que s'anaven allunyant de la meva ignorada, vulgar i maleïda solitud.

EJB

Inèdit

Callant les notes pugen fràgils

i contundents cap al migdia.

Desbrossen els malsons en aquest ball

de llàgrimes i sang tacant-te d’ara;

silencis aquosos, xops, els rius

s’escriuen en meandres excessius

i a poc a poc

garbelles les llavors d’aquell nocturn

inesperat.

Eixut.

(El miserable).

EJB

<http://youtu.be/Ata-b2QSU4o>

Pausa

Ara que és fosc

reculls la calma líquida 

de la tendresa.

Els dits hi juguen tot tenyint de notes

un món, el teu, el meu, sense somriures.

Només un blanc fugaç. Un so de fe.

Un xiuxiueig de temps que amablement s'allunya.

E.J.B.

Potser no sé estimar

Marie in a Deckchair Reading, Peder Severin Kroyer, 1891.

Viuria al fons de tu si ho proposaves,

si deies "vine amb mi: veurem la vana

sublimitat d'uns verds clavats al marge

d'aquell racó que no existeix".

El vers té això: és un regal de pas,

un tot caçat al vol, si vols; un pols

que pots guanyar només si no tens por.

EJB

Set de setembre

 Cassandra implora la venjança d'Atenea.- Jerome Martin Langlois

Vaig entregar dos versos a la nit

i els va llençar. Lliçó d'humilitat.

Ja no fa mal això, que els anys et fan

més insensible als cops de puny dels déus.

EJ.

À peine défigurée

Nusch Éluard

Adieu tristesse

Bonjour tristesse

Tu es inscrite dans les lignes du plafond

Tu es inscrite dans les yeux que j'aime

Tu n'es pas tout à fait la misère

Car les lèvres les plus pauvres te dénoncent

Par un sourire

Bonjour tristesse

Amour des corps aimables

Puissance de l'amour

Dont l'amabilité surgit

Comme un monstre sans corps

Tête désappointée

Tristesse beau visage.

Paul Éluard (1895-1952)

Somni d'una nit d'estiu

Obra de Carl Vilhelm Holsoe.

El fred de Satanàs és, a vegades,

un xoc de foc imaginari.

Tocat de mort, l'amor s'ha diluït

en un racó de nit...i m'he adormit

amb un llibre tristíssim a la falda.

EJB

Tornada a casa

Pintura de Lucien Freud.

Un fill em truca al mòbil i em diu que és a la pujada del cementiri: -Vine, mare. Ràpid- diu.

Agafo la bicicleta. No duc sostenidors i vaig amb uns pantalons de xandall blaus i enormes. Un monyo mal fet amb una pinça i res de miralls. Arribo sense alè al camí que duu a la desesperació d'un noi de dinou anys que plora, assegut sobre una gespa salvatge i bruta  amb vistes a un silenci aquós massa a prop del mar per no veure'l.

M'assec al seu costat. Llàgrimes de fill i la meva  mà esquerra acaronant una esquena corbada, enorme.  Li ofereixo kleenex. No dic res. Més tard parla d'una noia i d'un noi que li ha donat el cor. Ella no el vol. Se n'ha anat amb un altre.

Fosqueja. Tinc el braç adolorit, però no dic res. No hi puc fer res. Feliç, però, del seu crit d'auxili. Tornem a casa. A poc a poc. Ja no plorem.

Aquella nit faig l'amor amb un home que em mira els ulls i em diu "t'estimo". Feia temps que no em mirava la mirada. Ha tornat. He tornat? Em fan mal els pits, fa dies. Els noto plens i ferms, com si estiguessin a punt per alletar un infant. Abans de la dutxa miro una dona al gran mirall il·luminat de la cambra de bany: està esplèndida, a punt per a un amant que no té. Somriu als anys que se li han clavat a l'epidermis. Fa cara de salut perquè ha pres el sol i el sol l'ha complagut. Té gana a l'hora de sopar. Té ganes de tot, fa dies.

On és? Com està? Cada dia es desperta al costat del record d'un home gran que viu molt lluny.

E.J.B.

Malenconia

Es consumia.

Quedava el mal que fa cremar-te els llavis.

Els ulls, els ulls cansats de veure foc

per tot arreu.

Tan foscos els recorda...ben clavats

en un capçal de llit d’hotel

on va desar la vida, tota nua...

EJB

Vertigen

S'agafava a la barana de caoba per no caure llum avall. 
Aquell vertigen deliciós l'empenyia només governada 
per una ingravidesa exacta que li evitava haver de pensar 
què feia, què havia fet, què faria. 
Només ella i una força blana que li sostenia el tot. 
Res. Cap sentiment, cap soroll, cap vida. Cap somni. 

Era allò, morir? Desdibuixar-se en l'olor absoluta del buit?

E.J.

Qüestions retòriques

Per què he nascut? Per què la vida cruix

en aquest fang vermell

que regalima mescles d'aquells púrpures

que no valien res abans de ser?

Per què el contorn d'un fil de sang al front

se m'ha desfet en un teixit de llums

que mai no havia vist?

Ha estat la mort un joc? Un jaç tacat

de somnis immadurs? Un impossible?

Qui som? Amants i amics? Els escollits

de la Fortuna? Força clandestina

en un sonet que mai no haurà existit?

On són els morts? On viu l'absent?

On trobarem la carn dels emigrants

en un país tancat en unes golfes

atapeïdes de colors glaçats?

On són aquells jardins escrits

al bell costat d'aquest descans

de blaus immaculats com cels d'estiu?

On vius, noblesa de vellut que ens vetlla?

EJB

Dia de la poesia catalana a Internet

Esbato fòssils d'ira en un poema

per no confondre mites amb certeses.

EJB

Le temps perdu

J'attends l'averse  d'amour promis,

le pouvoir de patiner sur  le contour

de ton trésor, pouvoir  répondre l'air,

le patronner de la patience des saints.

Pour  tout cela je  fais saigner le coeur

d'un seul prophète qui cherche le temps perdu.

EJB

Fragment

-Què fas, homenet? Què somnies? Què esperes? Tant has oblidat les teves misèries? O ja no et recordes que ets mortal?

Em va mirar silenciós (saps que no m'agrada que llegeixis en veu alta i ho has tornat a fer), amb una aurèola als ulls d'odi familiar, quotidià. Sota aquell blau brut als iris furiosos, el diari del diumenge obert de bat a bat amagant -a manera de mampara- la part inferior de la cara despullada. A l'altra banda de la taula, la meva indiferència somreia.

No sabia qui era Petrarca, ni havia tocat el llom de cap dels llibres que cada quinze dies i des de feia vint anys havia anat posant a les parets del pis, cobertes de prestatges de fusta fosca plens de llibres, llibres i llibres…l’únic motiu per mantenir-se viva.

La porta que vull

Aquarel·la by EJB

 Si jo pogués ser no saber què es cou

darrere dels colors que has inventat...

Què donaria per obrir-me sàvia

al que et commou de mi rere la porta

d'aquest amor que crema sense oxigen?

EJB

Fe

By EJB

I què voldràs de mi quan el reflex

d'alguna creu s'acosti al crit d'auxili

desfet en un silenci fer de déus

inexistents?

EJB

Joc d'asfalt

By EJB

Peces que encaixen en un buit de pedra.

Peces. Paraules entre el gris i el groc

i un tedi fer. La joventut perduda.

Un buit d'asfalt tenyit d'un ocre absurd.

Un trencaclosques fosc com el quitrà.

Metzina disfressada de joc brut.

EJB.

Carpe diem

Com has pogut gaudir del temps present

si et fuig dels dits per ser passat quan dius:

Sóc tan feliç! Voldria aturar el temps,

morir entre els teus braços forts i ser

no-res en un silenci vast, perdut

en una pell que m’ha estimat breument.

Com un bon vi, l’escut et salva l’hora.

Demà tindràs un goig esmicolat

com contrallums de pols en els cristalls.

És el que queda d’un amor incert,

caçat al vol, perquè el necessitaves.

EJB

Nostàlgia

Original d'EJB.

Cruix un record i el cor s'apaga.

És la nostàlgia.

El mapa del passat és un inútil

gemec d'esqueix que no s'adapta al sòl,

escarni del que ja no viu instants

sublims i emmascarats de placidesa.

Morir ja no fa por.

EJB

Albes a la deriva

Foto by EJB

He vist el llop, de cara.

Desafiava les edats de lluny,

com si volgués obrir de bat a bat

els ulls mig encegats d'aquella rata

extasiada per un raig d'amor

il·luminant la seva fam de vida,

tan lluny dels laberints d'obscuritat.

Li he vist els ulls cansats de solitud.

Coberts de morts que el lliguen a les albes.

Tacats d'enyorament per la feblesa,

desencisats per una flama fosca,

fugaç, cremant l'oblit de tants errors

fendint els iris, farts de veure blaus

idolatrant un mar que ja no el mou.

Desobeint l'instint li cou la sal

d'alguna llàgrima perduda al mapa

ja masegat, inútil, del futur.

I no ho entén: ha après a viure sol.

No espera res.

E.J. 

Setembre 2013.