Elisabet Juncà

No sóc sinó una dona sola, la pedra —que espera sense ser en un banc de plaça— que un nen agafa amb ràbia i   lllança lluny ...

“araumi ya sado ni yokotau amanogawa” (Matsuo Basho, 1689) No tens cap pressa: et creus el privilegi de con...

Egon Schiele, 1910 Tus manos. Gestos de oratoria reservada para mis ojos tristes, atrapados  en un frugal recuerdo siempre...

Es complicado abandonarse al tiempo, saber saborear un blanco pulcro robado a aquellos besos delicados en la mejilla de un recién...

Es consumia. Quedava el mal que fa cremar-te els llavis. Els ulls, els ulls cansats de veure foc per tot arreu. Tan foscos els reco...

Je voudrai écrire sans dégoût ma blessure sur votre âme pour qu'on peut, ensemble, nager  dans la beauté du rouge sanglant ...

He arribat a la casa estranya. No era la teva, aquella en què totes les llums són enceses dia i nit.  Hi he entrat disposada a ser l...