Elisabet Juncà
Creació literària.
17 d’oct. 2014
Pausa
Ara que és fosc
reculls la calma líquida
de la tendresa.
Els dits hi juguen tot tenyint de notes
un món, el teu, el meu, sense somriures.
Només un blanc fugaç. Un so de fe.
Un xiuxiueig de temps que amablement s'allunya.
E.J.B.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)