28 de jul. 2012

Terra erma II




El contrallum d’un fanal de ferro negre apagat, esperant la nit pacientment i erecte en una cantonada de ciutat. L’ignoren els transeünts que filen cap a la seva quotidianitat dibuixant un meandre per no fregar el seu fred immòbil, inanimat.
Però hi ha algú que l’està mirant des d’una finestra. No li arriba la música que escolta aquella figura, també sola,  que l’escruta des d’una cambra amb l’admiració del qui contempla una escultura.
Hi ha en els seus ulls, també, un traç d’espera.

E. Juncà

23 de jul. 2012

Un poema de Joan Margarit

Principis i finals

Un temps, vaig ser una noia de futur.
Podia llegir Horaci i Virgili en llatí,
recitar de memòria tot Keats.
Però, entrant en les coves dels adults,
em van caçar i vaig començar a parir
els fills d'un home estúpid i cregut.
Ara m'empleno el vas sempre que puc
i ploro si recordo un vers de Keats.
Una no sap, de jove, que cap lloc
no és el lloc on podrà restar per sempre.
També s'estranya quan no arriba mai
aquell o aquella en qui trobar descans.
Una ignora, de jove, que els principis
no tenen res a veure amb els finals.

Joan Margarit, Els motius del llop (1993)

18 de jul. 2012

Un text de Jordi Galves


Decàleg per llegir Foix



         Perquè a vostè no li passi com al censor franquista, el qual, davant de Les irreals omegues de Foix, va haver d’admetre que no havia entès res de res —tot i que es pensava que sabia bé el català—, vet aquí un decàleg d’ajuda.

1. Foix escriu premeditadament de manera fosca. No és que vostè no ho entengui. És que, moltes vegades, el poeta ha fet tot el possible per amagar-ne el sentit.
2. Prengui-s’ho amb calma, relaxi’s i passi-s’ho bé. Són com uns mots encreuats, un joc de paraules, gaudeixi’n. Si se les aprèn totes, el català viurà fort i opulent mentre vostè visqui.
3. No és veritat que Foix escrigui en català medieval. Totes les paraules que fa servir són al diccionari Fabra. Tanmateix, els verbs els conjuga a la manera dels mallorquins. “Cerc llum en el son”, per exemple, vol dir “cerco”, és clar.
4. La poesia de Foix és d’avantguarda. Algunes de les expressions fosques són referències eròtiques, com per exemple:

“...i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic...”

         Alerta amb les imatges fàl·liques i bona cacera.

         5. No el llegeixi, reciti’l. Encara que no l’entengui, com passa amb les cançons dels Beatles. No hi ha un català més festiu que el de Foix. Provi-ho amb això:

         “...sona que tunc tan tunc que tocaràs,
         vénen de lluny, sense brida ni sella,
         com qui torna i se’n va i esquiva el mas.
         De tres pastors pataus seguia el pas...”

6. El sentit és amagat, però hi és. El discurs està esmicolat, és fragmentari com en un puzzle. No és un joc buit sinó un misteri que s’ha de resoldre. Com en la vida, en la literatura de Foix, les coses no són gens clares fins que es descobreixen, fins que s’estudien bé.
7. Vagi a pams i no es precipiti. Si amb l’ajut del diccionari no entén alguna cosa continuï endavant, no s’aturi, llegeixi, endavant o endarrere, però no s’aturi. Els passatges foscos són molestos però pocs, sempre són els mateixos i es van repetint.
8. Llegeixi comparant textos. Per comparació ho entendrà tot. Els llibres en vers i prosa de Foix repeteixen sense parar els motius, com en una simfonia barroca.
9. És un poeta obsessiu, com Ausias Marc. Culte i amb mil cares com Borges o Pessoa. Aquests dos punts de referència l’ajudaran. Afegeixi Mallarmé, si cal.
10. És una poesia avantguardista i sorprenent. Les seves imatges, dures i espectaculars, fan referència tan aviat al món real com al dels somnis i al de la literatura, a la ficció.

[Publicat a La Vanguardia el 26 de maig de 2000. Traduït i amb esmenes]




Vegeu també L'aventura de J.V Foix sobre l'edició d'Obres Completes de Jordi Cornudella:

http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2012/01/laventura-de-jv-foix.html

Sobre el llibre Telegrames de J.V, Foix:
http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2012/01/decaleg-per-llegir-foix.html

Sobre el llibre Escenificació de cinc poemes de J.V, Foix:
http://undiaenlescarreres.blogspot.com.es/2011/07/foix-poesia-sense-innocencia.html

12 de jul. 2012

Desig

Dormir; no despertar mai més del son
que m'agombola tots els mots en un.
No us el diré perquè no el vull escrit
sinó en l'obscuritat voraç del buit,
en un silenci cras i sostingut.
Fugir; i no tornar mai més al món
on esperar no-res desassossega.


E.J.

5 de jul. 2012

Fal·làcies

Quin alfabet ens pot donar la clau
per amagar missatges que ens entenguin?
Què hi fem aquí, pantalles fatxenderes?
A qui busquem inútilment, rendits
en una solitud cristal·litzada?

E.J.

Malenconia

Ningú no et veu la melangia.
Només per tu i el sol i el fred
que t’acompassen.
Ningú no et sap la solitud
ni aquesta fam d’amor perdut
en un camí de pedres, fosc.
Hi vas deixar la por, l’amic
només imaginat. El món. 
Pols
que va caient d’uns ulls exsangües. 

Elisabet Juncà.