30 de maig 2012

Fragment

Li agradava la bellesa. La de les paraules. La dels instants efímers. La de les mirades. La dels sons, les olors. La bellesa dels silencis, d’algunes músiques. Es nodria de tot el que li donava plaer, i s’hi gronxava per sobreviure en el microcosmos de la seva intimitat. La seva solitud era un temple íntim i magnífic de joies quotidianes ad usum proprium, i quan sortia al carrer, amb pantalons de pana, camisa de cotó, jersei de llana i mocasins de pell, es posava les mans -sempre fredes- a les butxaques de l’abric que el cobria fins als genolls i i caminava amb el cap baix, com si busqués alguna moral perduda en l’asfalt gris i humit dels carrers d’una Girona també extraviada enmig de la boira nocturna.

23 de maig 2012

Fidelitatem


Imatge: EJuncà


L’instint t’empeny i et perds de cop
en un concert de clarobscurs incerts.
L’amor se’t nega en un ofec constant

 i vols i dols i escrius l’adéu abans de rebre’l.


E.Juncà

14 de maig 2012

Despertar





Un raig de sol immens ens ha mostrat les ombres.
La llum fereix el buit, no hi ha ningú al carrer.
Res no trencarà el gest. Tanquem els ulls. Tinc son.
Després direm al món que el tast ha estat inútil
perquè la partitura dels cossos nus i xops
no tindrà mai el so ni la policromia
d’un xiuxiueig d’amor sota els llençols.

E. Juncà


11 de maig 2012

6 de maig 2012

Urbanitat


         

Un desconcert de grisos desolats
descabdellava fils d’imatges brèvoles.

Els records,
en vapors fantasmagòrics –punyents-
jugaven a trobar-se en un desordre
evanescent i vanitós.  

Cel a la recerca de cels
en una quietud procaç,

sense estrelles, sense blaus
amenaçant l’iris.

Somnis desfets.
Urbanitat
en la ciutat més fera.

E. Juncà